140 anys del Club Alpí Francès

El Club Alpí Francès dels Pirineus Orientals celebra la seva celebració 140 any !

en 1881, neixen els clubs de Prades i Perpinyà. Seguirà la creació de sis clubs més al departament, inclòs el Préhistoroc més jove 2012 !

Testimoni de Jean-Pierre Bobo :

Fa gairebé 63 any, Em vaig inscriure al CAF de Perpinyà . Tot i les llargues absències al departament, Durant tota la meva vida he estat fidel a la secció. en 1958 jo tenia 17 anys i recordo aquells inicis com si fos ahir ; va ser com un bateig per a mi quan vaig entrar en aquest mític club alpí que només tenia 75 ans d’existència. És Diumenge de Rams 1958 que vaig fer els meus primers passos “oficials” a la flamant escola d'escalada de Rimbaud sobre Cotlliure, Allà anava a fer el meu primer recordatori.. Vaig dormir malament aquella nit , l'esdeveniment em va molestar molt. seria- estic a l'alçada ? La secció de Perpinyà era molt jove, recentment separats a l'abril 1957 de la de Prades, ella estava creixent. Encara era modest, però regnava entre els seus membres un esperit familiar ja que les relacions entre nosaltres eren fraternals.. Dins d'ella el grup d'escaladors era minoritari, amb prou feines érem un grapat, el gruix del tram format per excursionistes. Entre tots dos hi havia una sana emulació. El grup es va reunir al soterrani del "Café de France" llavors una sala de ball ( plaça de l'alberg , ara l'oficina de turisme) dijous de 18 heures 30 amb 20 heures. Estudiant d'institut, No m'hauria perdut la reunió de dijous per res del món. Aquí és on es van dibuixar les sortides dominicals i els grans projectes de l'estiu vinent al Pirineu central o al massís del Mont-Blanc.. També va ser dijous que es va fer el repartiment de material per a la cursa dominical.. en 1958, no estàvem lluny del final de la guerra, amb prou feines 13 any. L'equip era pesat tant de mosquetons com de pitons ; el piolet tenia un mànec de fusta, els grampons 10 puntes ; les cordes més utilitzades en el cànem, Encara el puc olorar ; amb prou feines vam veure aparèixer les primeres cordes de niló. Tot i el pes de la bossa, Em sentia orgullós les bragues com els pantalons, sabates grans d'escalada en roca als peus, però orgullós de semblar un alpinista diumenge al matí , aleshores un personatge estrany als carrers de Perpinyà. Per desplaçar-se pel Caf va utilitzar un petit autobús conduït per un membre de la secció de transport. El CAF de Perpinyà era jove i dinàmic, animat aleshores per escaladors dedicats com Jo Marill i especialment Henry Cases, el meu ídol adolescent, glaciairiste hors-pair. Vaig conèixer Pierre Sala amb qui durant 10 anys anava a cordar tant al Pirineu com al massís del Mont-Blanc. Les roques “Rimbaud”., els de la Massane i ja els de Tautavel eren les nostres “catedrals”. Diumenge a la tarda es va celebrar la “missa major” al voltant de l'aiguillette o el “cop de sabre”. Les nostres discussions sobre projectes futurs anaven bé i estava cansat però feliç que a la nit anàvem a casa.. La secció de Perpinyà va conèixer llavors per conferències amb projeccions per atraure l'elit de l'alpinisme. Va venir a Perpinyà , rebut per CAF Gaston Rebuffat, René Desmaison però sobretot Lionel Terray que em va donar la immensa alegria d'escalar tot un dia sol amb mi a les modestíssimes roques de Rimbaud.. Lionel a qui vaig trobar-me més tard a Chamonix per a curses més serioses. Agrairia tota la vida a la CAF i als seus dirigents que m'hagin obert la "finestra" de la muntanya. ; aquest no em va deixar mai a la meva vida, ella sempre ha estat amb mi en els meus pensaments. És amb alegria i emoció que escric aquestes línies amb motiu de la 140^e aniversari de la branca. Desitjo que mantingui aquest esperit pioner, pioners que teníem aleshores. Per molts anys CAF i Bon Vent.

Els clubs del departament es van reunir el cap de setmana de 12 Juny al massís del Canigó. La idea és fer una travessa en bicicleta practicant a cada etapa una activitat del CAF. dissabte al matí, és una escalada de llargs diversos al Pilier Saint-Martin. L’après-midi, direcció Ria, ens posem els vestits d'espeleologia per entrar a l'Aven Pérez. Bivac festiu al càmping Espira de Conflent. Diumenge, baixada del canó del Llech.

Caps de setmana com ens agraden !