En els últims anys, que va seguir corrent pel meu cap anar redissenyar el canó de Sant Vicent. Les principals raons – Crec que això em va inspirar – tenia el repte d'aquesta acció en el primer lloc del meu interès per aquest canó en els meus ulls és el departament més bella. He afegit alguns rostidors aquí i allà, canviar les cordes (incloent taronja), MC Cord la gran cascada ... Quan vaig parlar de mi, poble confiat m'han donat suport. Richard em va proposar acompanyar-lo en els nostres viatges i Christophe podria proporcionar el material a través de la CAF Perpiny. L'elecció fonamental llavors per definir la nostra acció. Volíem mantenir l'esperit de la barranca, posi de materials fiables i consistents a les necessitats d'avui i ajudar barranquistes futurs encarregats de realitzar el descens sense saber.
Quan amb el martell He provat la resistència d'alguns pics, tots els dubtes s'han anat de la nostra acció. La por a les reaccions dels aiatol · làs ter av s'elimina amb el pic de la gran llosa C41. Volia veure com el so d'un relé pic aquesta cascada. En primer martell, el pic brollar de la seva allotjament ... Aquest bec va ser més enganyosa : tenia una mirada que semblava indestructible, però la fulla no excedeixi 4 cm de llarg i 2 gruix. Si arribés a caure, saltar a 41 m experiències segura ... similars han ocorregut en altres cims i amb rostidors : pics que van arribar gairebé a la mà, fulles curtes i hyper hyper fines no molt lluny del paper d'alumini o cargol escup inflar deixar 3 d'acer de diàmetre mm saludables com semblen “segur” aparició de. En aquest cas, cargoli va tirar un pet i es va mantenir en els dits. Molts pics i plaquetes eren casolana, en ser desviades de les seves pitons ús original o plaquetes convertint objectes sovint ens fa reaccionar i somriure pensant en l'enginy dels seus creadors.
Hem triat per equipar 12 mm, tot en acer inoxidable. Tots els relés estan vinculats perquè no són susceptibles a inundacions o gels. No és ja sigui en Oules, el Abalakovs J no justificada.
Pel que fa a la ubicació dels punts, seguim la ubicació inicial que havia triat a tots els nostres predecessors general. El lloc triat era apropiat : inundar, vist en l'obstacle, Accessibilitat ... Hem fet canvis com :
– el descens del C41 augmenta la despesa en R D al RG d'actiu
– a la sortida de la seqüència de Pif Paf, hem afegit un relé fora de l'aigua com aquesta cascada pot augmentar ràpidament
– A més de dos anells de plaquetes a C3 trampa, perquè si vostè retira la corda per al C8 anteriors podria ser el turmell en l'escalada
– A continuació en la seqüència, RG estava equipat per evitar una gran fricció
– la cascada d'Eric, ara passarà en la marge dreta amb un 40 m, i el MC és més còmode.
– la gran cascada per anar amb 40 m, mentre que el manteniment de la ubicació del relé 45 m (en el partit) Veure i per sobre i per sota de l'obstacle.
No volíem afegir passamans perquè la fricció està absent o lleu i grups superiors a 07 a.m. podria arribar ràpidament ja 10 Encara que alguns locals ... en una mica més de dues hores J. Afegim passamans relé fàcilment accessible per alt flux, la cascada d'Eric en el qual gairebé veig accident en viu (accedir lliscant el relleu que podria llançar a la part inferior de la cascada), i el canó cascada penúltima que no tenen. Doblem una hòstia de relleus en la qual necessitem per empalmar dues cordes 40 m. L'anell addicional acoblat al relé també permet una millor gestió del grup de, canviar de líder o bossa per facilitar el seu accés al relé de la següent.
Per al propi equip, vam tenir 4 dies.
> Durant el dia 1 (Richard, Laurent, François): 8 Setembre 2012
l'equip i 6 forats perforats elèctrics ... en el gneis que no és ! Quan ens adonem que podem fer tres forats amb una bateria, mantenim el segon un lloc relé amb : inter cascada S. Ganyota sopa.
> Durant el dia 2 (Richard, Laurent, Jacky, ratlla de la CAF Perpiny, François): 15 Setembre 2013
per escalfar que rodi… fins que el forat 45a on les perforacions són més cops. Durant la descente, Lolo nous rejoint avec un groupe du CAF qui nous accompagne un moment nous permettant de nous alléger les épaules. Il va falloir attendre l’année prochaine, le canyon ferme.
> Durant el dia 3 (Richard, Julien, François, Éric, François) : 4 août 2013
c’est reparti mais nous n’avons pas reçu les relais et plaquettes de notre commande, les trous sont quasi finis, on se fait éjecter par la nuit. Grosse, grosse journée avec ces deux nouveaux fêlés du perfo rencontrés à la FFME. Éric, un BE escalade de Lyon, rencontré la veille dans le Llech est de la partie.
> Durant el dia 4 (Richard, Julien, François, Yorrick, François): 1 Setembre 2013
YES ! CHAUD PATATE ! Ça roule, le thermique à fond même sous l’eau, on peaufine l’équipement, fixe le matos, vire les loupés. Au dernier passage, s'ha detectat un problema punts d'expansió a la gran cascada : le foret usé perçait des trous trop petits en diamètre. Or le phénomène avait débuté un peu avant = démontage et repose de points. Grrr !!! On finit à la frontale … mais sans frontale pour certains. Petit plaisir : on a shunté la marche d’approche…
Reste à poser les 4 últim relleu i giri els dos punts despullat de la gran cascada i una mica passat de neteja per acabar aquesta història.
Felicitacions a tots nosaltres quan ens divertim (tant literalment com figurativament) en aquesta reorganització i l'aventura :
Lolo, Julien i François, Yorrick, Eric, Jacky i va colpejar Perpiny dedicació i especial per Ricci va anar a totes les parts… Tobal no cal oblidar que sense ell res hagués estat possible.
Bé marrade.
Comentaris recents